Sovint les preguntes més òbvies són les més difícils de respondre. Ens amenacen des d’un què o un per què. Què és la poesia? Per què n’escrius? Són preguntes que van al moll de l’os i que, per tant, evitem respondre i tendim a sepultar sota tones de xarrameca. Per què escriure aquesta novel·la sobre Einstein? La idea va venir arran…

Algú va dir que l’estil és l’home. Si això fos veritat, l’escriptura de Jordi Benavente (JB) es podria definir com a nerviosa, riallera, amb barba, vestida amb roba sense marques visibles i que, quan no corre, fendeix l’aire amb bicicleta, a vegades deixant una estela en forma de fill a la cadireta de darrere. Benavente de petit devia ser un belluguet;…

Presentem a la Biblioteca Martorell el llibre Vertical (Edicions 62, 2018) de Teresa Pascual. Tant el presentador, el poeta Ricard Garcia, com l’autora fan gala d’un nivell intel·lectual superior a la mitjana. Estem tan acostumats a la xerrameca i a la mitjania que s’agraeix un diàleg d’alçada. Quan tanco l’acte, el primer que faig és plànyer-me per la desconnexió entre els diferents territoris…

He trigat tant de temps a escriure a aquest article que n’hi ha almenys tres que se m’han avançat. Un és “El català no suma”, de Laura Marí. Un altre, el de Marta Rojals a Vilaweb, “Quan el català no toca”. Finalment, un tercer article també a El Matí, en aquest cas de Jesús Lana: “Que ens preneu per imbècils?”. Tots tres…

El 21 de novembre, Jordi Boladeras i Sancho, tècnic de normalització lingüística, poeta i escriptor, va dictar la conferència “L’home que no volia la hac” al castell de Pallejà. Com que treballa a normalització lingüística, va escriure “l’home”, per bé que Fabra optava per una altra solució més dràstica: suprimir totes les hacs. Per això el títol de l’article és com…

El compositor nord-americà, artista de ràdio i escriptor Dale Wimbrow (1895-1954) és recordat sobretot pel poema “El paio del vidre”. El vidre és el que té qualsevol mirall i el poema aborda d’una manera molt entenedora la necessitat de ser honest amb un mateix, ja que l’home del mirall ens acompanya cada dia de la nostra vida. L’he traduït en versos…

Sergent John Singer: “Gasejat” (1918) En nombrosos reculls de poemes, aquest consta com un dels preferits dels lectors en llengua anglesa, encara que paradoxalment té per títol unes paraules en llatí. L’expressió llatina del títol prové d’Horaci i, completa, diu dulce et decorum est pro patria mori, és a dir, “és dolç i apropiat morir per la pàtria”. El poeta en va escriure…

El poema “Pensant”, de Walter D. Wintle, té almenys dues peculiaritats. La primera té a veure amb el seu autor, ja que se’n sap ben poca cosa. Tan poca cosa que, de fet, la seva entrada a la Viquipèdia anglesa només recull el següent: que va viure entre finals del segle XIX i principis del XX. Per això fins i tot no és difícil que el…

“Invicte: L’Inexpugnable”, de William Earnst Henley (1849-1903) Des de la nit que m’embolcalla, negra com una mina que creués el món, als improbables deus he d’agrair que resti inexpugnable la meva ànima. Quan m’han urpat terribles circumstàncies no m’ha sentit ningú gemir o cridar. Sota les patacades de l’atzar el meu cap ha sagnat, no s’ha vinclat. Més enllà d’aquest lloc…

Tot cercant poemes per al llibre que vindrà després del que trauré el mes de març, vaig topar ahir amb aquest “It Couldn’t Be Done”, d’Edgar A. Guest (1881-1959). M’hi va portar un altre de contingut semblant, “Thinking”, de Walter D. Wintle, que en alguns llocs s’atribueix equivocadament a Rudyard Kipling, i que certament té un aire de família amb “If”,…

“El camí que no vaig agafar”, de Robert Frost (1874-1963)Traducció de “The Road Not Taken” Dos camins divergien al bosc groc i, ho sento, no podia emprendre els dos. Vaig aturar el viatge llargament, mirant-ne un, allà a la llunyania, fins que es perdia entre el sotabosc. Després vaig prendre l’altre, delitós, i que potser em cridava més i tot: ple…

Elizabeth Bishop (1911-1979)Versió en català de “An art” És fàcil dominar l’art de la pèrdua: tantes coses hi són propenses que, quan les perds, no suposa cap desastre. Perd coses cada dia. No t’espantis: perd claus de casa i malgasta hores. És fàcil dominar l’art de la pèrdua. Practica a perdre més enllà i més ràpid: llocs i noms, i on…

“Si”, de Rudyard Kipling Si mantens el cap fred quan al voltant Tothom el perd i a més te’n fan culpable, Si confies en tu quan tots en dubten, Però permets també que et qüestionin; Si esperes i no et canses d’esperar, Si t’enganyen i no respons amb trampes, Si t’odien i tu no et permets l’odi, Ni fas veure que…

Jo em pensava que eren com els unicorns, però resulta que eren com els dinosaures. Només calia un impacte brutal que els esborrés del mapa. Els indecisos sí que van existir, fins que van desaparèixer. Existien fins que, per aquestes coses del procés, el decantament ha estat definitiu i m’imagino que irreversible, si no és que algú es molesta a clonar-los…

Tornem a reunir-nos la vigília d’un 11 de setembre per commemorar una derrota. Una desfeta militar que va comportar el final del sistema de llibertats catalanes recollides en les constitucions des del segle XIII. L’11 de setembre de 1714, després d’un setge de més d’un any i de la resistència desesperada de Barcelona a un atac final, la ciutat es va…

La Rambla al punt on es va cometre l’atemptat. Autor: Yearofthedragon Era tan fàcil que passés que, al final, ha passat. Aquell costat nostre que fantasieja amb les catàstrofes, ja hi havia pensat algun cop al capdamunt de la Rambla. “Això està tan atapeït… Si algú amb un camió volgués fer mal, ho tindria tan fàcil”. El mateix pensament de destrucció…

Coixet a la presentació ‘No respires, el amor está en el aire’ (CC BY-NC-SA 2.0 Filmoteca de Catalunya) Avui he llegit amb més estupor que sorpresa l’article d’Isabel Coixet “Una visión naíf del referéndum” publicat al diari ‘El País’ (19.07.2017), peça que ha aixecat una polseguera notable. Doncs bé: encara que l’independentisme recent s’ha caracteritzat per ser més propositiu que reactiu,…

En aquest article, amb amenitat i rigor, Ramon Folch explica quin és l’origen de la unitat de longitud coneguda com a metre. Als que tenim una certa edat fins i tot ens sona allò de la barra feta de platí i iridi que gairebé ni es dilatava ni es contreia. Una barra que es guardava a París i que, com que a penes…