
“Que no es podrà fer”, d’Edgar Albert Guest
Tot cercant poemes per al llibre que vindrà després del que trauré el mes de març, vaig topar ahir amb aquest “It Couldn’t Be Done”, d’Edgar A. Guest (1881-1959). M’hi va portar un altre de contingut semblant, “Thinking”, de Walter D. Wintle, que en alguns llocs s’atribueix equivocadament a Rudyard Kipling, i que certament té un aire de família amb “If”,…
“El camí que no vaig agafar”, de Robert Frost
“El camí que no vaig agafar”, de Robert Frost (1874-1963)Traducció de “The Road Not Taken” Dos camins divergien al bosc groc i, ho sento, no podia emprendre els dos. Vaig aturar el viatge llargament, mirant-ne un, allà a la llunyania, fins que es perdia entre el sotabosc. Després vaig prendre l’altre, delitós, i que potser em cridava més i tot: ple…
“Un art”, d’Elizabeth Bishop
Elizabeth Bishop (1911-1979)Versió en català de “An art” És fàcil dominar l’art de la pèrdua: tantes coses hi són propenses que, quan les perds, no suposa cap desastre. Perd coses cada dia. No t’espantis: perd claus de casa i malgasta hores. És fàcil dominar l’art de la pèrdua. Practica a perdre més enllà i més ràpid: llocs i noms, i on…
“Si”, de Rudyard Kipling
“Si”, de Rudyard Kipling Si mantens el cap fred quan al voltant Tothom el perd i a més te’n fan culpable, Si confies en tu quan tots en dubten, Però permets també que et qüestionin; Si esperes i no et canses d’esperar, Si t’enganyen i no respons amb trampes, Si t’odien i tu no et permets l’odi, Ni fas veure que…
L’extinció dels indecisos
Jo em pensava que eren com els unicorns, però resulta que eren com els dinosaures. Només calia un impacte brutal que els esborrés del mapa. Els indecisos sí que van existir, fins que van desaparèixer. Existien fins que, per aquestes coses del procés, el decantament ha estat definitiu i m’imagino que irreversible, si no és que algú es molesta a clonar-los…
Manifest per la Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre de 2017)
Tornem a reunir-nos la vigília d’un 11 de setembre per commemorar una derrota. Una desfeta militar que va comportar el final del sistema de llibertats catalanes recollides en les constitucions des del segle XIII. L’11 de setembre de 1714, després d’un setge de més d’un any i de la resistència desesperada de Barcelona a un atac final, la ciutat es va…
Tan fàcil
La Rambla al punt on es va cometre l’atemptat. Autor: Yearofthedragon Era tan fàcil que passés que, al final, ha passat. Aquell costat nostre que fantasieja amb les catàstrofes, ja hi havia pensat algun cop al capdamunt de la Rambla. “Això està tan atapeït… Si algú amb un camió volgués fer mal, ho tindria tan fàcil”. El mateix pensament de destrucció…
La meva lectura naïf de l’article d’Isabel Coixet
Coixet a la presentació ‘No respires, el amor está en el aire’ (CC BY-NC-SA 2.0 Filmoteca de Catalunya) Avui he llegit amb més estupor que sorpresa l’article d’Isabel Coixet “Una visión naíf del referéndum” publicat al diari ‘El País’ (19.07.2017), peça que ha aixecat una polseguera notable. Doncs bé: encara que l’independentisme recent s’ha caracteritzat per ser més propositiu que reactiu,…
El metre de platí irídic
En aquest article, amb amenitat i rigor, Ramon Folch explica quin és l’origen de la unitat de longitud coneguda com a metre. Als que tenim una certa edat fins i tot ens sona allò de la barra feta de platí i iridi que gairebé ni es dilatava ni es contreia. Una barra que es guardava a París i que, com que a penes…
Quatre personatges en busca d’expiació
Foto: Agència Èxit Hi ha escriptors torrencials, escriptors que s’escriuen a sobre, com se sol dir de forma col·loquial, i que necessiten publicar de forma gairebé compulsiva. I n’hi ha d’altres, en canvi, que descobreixen la seva vocació de forma més tardana, que treballen intensament quan la descobreixen i que, quan irrompen en el món literari, ho fan de forma fulgurant. És…
Soraya i el basalto
Foto: Moncloa Fa molts anys vaig llegir en un tebeo una història que no vaig entendre. Hi havia tot d’estudiants en una aula i el professor preguntava al típic mal alumne el nom d’un mineral que sostenia a la mà. L’estudiant fa amb timidesa: “La piedra”. En sentir la pífia, un bon samarità li vol donar un cop de mà i…
Unamuno i el SEAT Ibiza
A cal Twitter, fa uns dies, SEAT Ibiza s’hi va convertir en tendència. (Allò que els amants dels anglicismes innecessaris en diuen TT o trending topic.) Resulta que n’han tret la cinquena generació. La cinquena! Els que tenim alguns anys encara recordem aquells anuncis amb la música de “People from Ibiza”. Pensem en aquella cançó i ens ve al cap Locomía, muscleres…
Ressenya del recull de poemes ‘Afonia’, de Núria Domènech
Foto: Ajuntament de Martorell Afonia és el primer recull de poemes publicat per Núria Domènech i Amador (Martorell, 1987), però no pas el seu primer llibre poètic, atès que el 2011 ja va guanyar un premi Vila de Martorell local amb Programari lliure, que no va sortir en paper. Ara, amb Afonia, Núria Domènech s’estrena en el món de l’edició amb Viena gràcies a al Premi de Poesia…
La llum de la il·lusió
Hi havia una vegada una nena que vivia a Martorell i que, per culpa del que li deien alguns amics del col·le, començava a dubtar si els Reis Mags existien o no. No és que ella en tingués cap prova, és clar. Però tenia la mosca rere l’orella per culpa de rumors sense fonament que escampaven alguns nois descreguts i que…
Nadala 2016
Els Reis d’Orient emprenenel camí cap al portal.Una estrella els fa de guiamentre avancen cavalcant. Els tres Reis vénen de llunyi els camells estan cansats.Però quan veuen Betlem,encara apressen el pas. A l’establia, els pastorsporten a Jesús regalsque Maria i sant Josepdesen a prop del nounat. La negra nit de l’hiverntot d’una s’ha il·luminat:en saber la bona nova,tot el cel està…
Ara vénen els Nadals
Ara que s’acosten les festes nadalenques i ens recorden com són d’embafadores, potser és un bon moment per parlar-ne. Així les podrem afrontar amb garanties de reeixir-hi, si més no des del punt de vista lingüístic. Que la inseguretat de molts catalanoparlants arriba fins a extrems grotescos ho hem pogut tornar a comprovar durant les festes de Nadal passades. La primera prova n’és…
Un milió i mig són moltes persones
Foto: Juanma Ramos (El Punt-Avui) Els dies abans m’ensumava que la del 10 de juliol seria la mare de totes les manis, i la veritat és que em vaig equivocar per poc. Perquè va aplegar menys gent que la de 2003, la del “No a la guerra”, però en qualsevol cas va ser un èxit clamorós, esclatant, rotund. Però més important…
Tot cagant cagations
Tions. Foto: Valerie Hinojosa (CC 2.0) Ara que ve Nadal, i sempre pensant a fer un bé a la societat, m’agradaria repetir un parell d’apunts lingüístics sobre mots controvertits que sovintegen en les converses d’aquests dies. (Per cert, que si hi ha canalla al voltant, prohibiu-los de totes totes que llegeixin aquest article, pel bé de la prolongació de la seva infantesa.)…
